Un dels nostres temes preferits són les relacions entre persones. En aquest cas parlàvem d'aquelles persones que, per la seva actitud cap a nosaltres, ens provoquen uns sentiments que ens poden afectar negativament, que fan o diuen coses que ens molesten, que ens fan sentir-nos incòmodes.
La conversa ens ha dut a un dilema del què parlem sovint: Què és pitjor? Què les actituds perjudicials siguin espontànies? o que pel contrari siguin premeditades? Hem posat l'exemple de colpejar un objecte i que aquest es trenqui.
Opció 1: Actitud premeditada: Colpejar un objecte amb la finalitat de trencar-lo i fer-ho fins que s'aconsegueix l'objectiu.
Conclusió 1: Lleig, això és lleig perquè es fa conscientment. Hi ha una clara intenció de fer-ho malbé. Aquí estàvem tots dos d'acord.
Opció 2: Actitud espontània: Que en un moment donat es pugui colpejar un objecte provocant el seu trencament sense tenir intenció prèvia.
En aquest punt ja no estàvem tant d'acord i hem tret dues conclusions (cadascú la seva).
Conclusió 2a: Aquesta actitud no és tan dolenta com la premeditada: No hi ha intenció de fer mal, no hi ha premeditació i no s'ha pogut evitar la situació.
El resultat final no és bo però es pot disculpar.
Conclusió 2b: Aquesta actitud és tan o més dolenta que la premeditada. D'acord, no hi ha ni intenció de fer mal ni premeditació però es fa mal perquè no es pot controlar el que es fa.
El resultat final és dolent. La incapacitat de tenir control sobre els actes que afecten als demés no es pot disculpar.
Bé, que cadascú tregui la seva conclusió. Nosaltres continuarem parlant sobre aquest i altres temes. Això és el que més ens agrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario